Dilluns, 25 de novembre de 2024
Històric retrobament dels regidors dels 25 anys d'ajuntament democràtic a Ripollet
-Política-
26/04/2004
Discursos de l’alcalde i els portaveus dels 5 grups municipals en homenatge als 25 anys d'ajuntaments democràtics
Obertura de l’acte, a càrrec de l’alcalde de Ripollet, Juan Parralejo
Bona nit.
El passat dia 3 d’abril es van complir 25 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques, després del franquisme.
Recuperada la democràcia, pocs mesos abans havíem aprovat el nou marc constitucional i l’Estatut de Catalunya.
La celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques van representar, entre altres coses, la recuperació plena dels drets polítics que durant molts anys ens havien estat negat.
Culminava així una lluita llarga, finalment reeixida.
Encetàvem una nova etapa il·lusionant.
Canviàvem la intolerància i la repressió per les llibertats.
Estrenàvem la capacitat d’elegir els nostres representants, la facultat de decidir i incidir en els assumptes que ens són més propers.
Pocs dies després, el dia 19 d’abril d’ara fa 25 anys, es van constituir els primers consistoris i es van elegir els primers alcaldes democràtics.
Avui fa 25 anys i 4 dies que Carles Ferré i Cuscó es va convertir en el primer alcalde democràtic de Ripollet, després de la llarga nit del franquisme, enllaçant amb el període de la II República.
Hem volgut celebrar aquest acte, en el qual hi participen els regidors i regidores de Ripollet des de 1979 com un acte de reconeixement a la seva tasca.
Però sobretot hem volgut aprofitar l’ocasió per aturar-nos un moment, tancar els ulls i reviure aquell Ripollet de fa 25 anys i la transformació que ha viscut (i no parlo només de la transformació física, que és evident),
I principalment, crec que hem d’aprofitar aquest acte per reflexionar sobre el present i el futur dels ajuntaments i de Ripollet.
El dilluns més de 600 alcaldes i alcaldesses de Catalunya ens vam reunir al Parlament i vàrem presentar el Manifest pels 25 anys d’ajuntaments democràtics, elaborat conjuntament per la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.
Abans de donar la paraula als portaveus del grups municipals, us el llegiré.
Fa menys d’una hora, l’Ajuntament de Ripollet, en sessió plenària extraordinària, l’ha aprovat com a moció el text del Manifest pels 25 anys d’ajuntaments democràtics.
MANIFEST PELS 25 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
El dia 19 d’abril de 1979 es constituïen els primers Ajuntaments elegits democràticament i amb sufragi universal després de 40 anys de dictadura.
La societat catalana va celebrar aquelles eleccions amb il·lusió, esperança i amb la certesa que la llibertat era un valor que havien de defensar per fer una societat més justa.
Durant aquest vint-i-cinc anys, tots i cadascun dels municipis de Catalunya s’han transformat i, han esdevingut comunitats locals en les que les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya tinguessin la seva oportunitat de desenvolupament.
Així, els municipis Catalans, reunits en el II Congrés de Municipis, van expressar que “Catalunya es construeix des dels municipis”.
Aquesta voluntat de refer el país, de recuperar les seves llibertats i encetar el camí de la normalitat, ha presidit l’impuls que tots els ajuntaments arreu del territori han dut a terme.
Catalunya ha estat capaç de créixer i progressar mantenint la cohesió social i l’equilibri territorial.
La societat que hem estat construint ha situat a les persones, a les catalanes i als catalans, com a nucli de les polítiques públiques.
Aquesta aposta, agosarada, ha estat principalment compartida entre el Govern de Catalunya i els Ajuntaments.
Les comunitats locals han esdevingut punts referencials i d’identificació de les ciutadanes i ciutadans.
La recuperació de les llibertats individuals i de les llibertats públiques ha comportat, també, la recuperació dels espais públics, de les places, dels carrers i dels equipaments com espais de desenvolupament personal i col·lectiu.
La capacitat transformadora dels municipis ha estat increïble malgrat la deficient regulació competencial i la migradesa econòmica amb què han estat sotmesos.
L’Estatut d’Autonomia de 1979 no va tenir en compte una visió municipalista de Catalunya.
Es tractava de recuperar una institució, la Generalitat de Catalunya, i articular de nou el país.
En aquell moment els grups polítics principals de la comissió redactora van optar per un model de recuperació de les institucions nacionals, sota la concepció que els municipis tenien una funció administrativa destinada a l’organització de serveis generals.
El municipalisme català, però, ha estat capaç de prestar serveis que els seus ciutadans reclamaven.
Les formes de gestió i les possibilitats desenvolupades pels municipis per tal de satisfer les necessitats dels seus ciutadans han estat observades com a noves formules de desenvolupament del municipalisme.
Ara, vint-i-cinc anys després, ens trobem davant el repte d’escriure i aprovar un Nou Estatut per a Catalunya..
Tenim l’oportunitat de preparar un Estatut que tingui en compte totes les aportacions que els municipis han fet durant aquests anys.
· Volem i necessitem un Estatut que contempli la capacitat única del Parlament de Catalunya en l’organització competencial i funcional dels municipis.
· Volem i necessitem un Estatut que atorgui al Parlament de Catalunya les competències exclusives en l’organització territorial, i de l’administració local, sense bases ni condicions prèvies.
· Volem i necessitem un Estatut que converteixi al Parlament de Catalunya amb l’únic poder legislatiu en relació a les hisendes i el finançament local.
· Els municipis, per continuar avançant, necessitem un Nou Estatut que permeti el reconeixement de les singularitats administratives i territorials de cadascun.
Estem davant d’un nou repte.
L’autogovern de Catalunya ha de créixer, necessitem fer polítiques de proximitat en habitatge, en immigració i en tantes altres matèries que els municipis coneixem prou bé per la particular relació que mantenim amb les ciutadanes i els ciutadans.
Anhelem un nou instrument, l’Estatut, que doti de capacitat financera i econòmica a Catalunya, de forma justa i solidària.
En definitiva, com ara fa vint-i-cinc anys, els Ajuntament de Catalunya manifestem la nostra voluntat d’avançar en pau envers la llibertat individual i col·lectiva de totes les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Intervenció de la portaveu d’Iniciativa-Verds (ICV), Malika Zedjaoui
Hoy celebramos el 25 aniversario de los ayuntamientos democráticos, después de 40 años de dictadura.
En primer lugar, quiero tener un pensamiento y un reconocimiento especial para todas aquellas personas que lucharon contra el franquismo e hicieron posible el restablecimiento de la democracia. También quiero dirigir un saludo cariñoso a todos los ex concejales, que a lo largo de estos 25 años han trabajado para mejorar nuestro municipio.
Los que siempre hemos vivido en libertad, bien por la edad, o bien por proceder de paises con una larga tradición democrática - como es mi caso - no podemos ni debemos olvidar la deuda que tenemos con todas aquellas personas.
La mejor manera de corresponderles es impulsar desde los ayuntamientos los valores democráticos y progresistas que defendieron en sus luchas : libertad, solidaridad, justicia social, convivencia.
Después de 25 años, la asignatura pendiente de Catalunya es apostar por el municipalismo y la democracia participativa, en los pueblos y ciudades de Catalunya. Este es el gran objetivo de los ayuntamientos y uno de los elementos clave en el proceso de reforma del Estatut.
Per molts anys.
Moltes gràcies.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Intervenció del portaveu de Convergència i Unió (CiU), Xavier Peñarando
Bona nit, a tothom.
Companys regidors, exregidors, representants d’entitats i en definitiva a tots els que avui ens acompanyeu.
L’acte que avui celebrem no és tant sols el recordatori que el passat 19 d’abril es van complir 25 anys de la Constitució dels primers Ajuntaments Democràtics, que lògicament ho és. Es quelcom més, és un reconeixement a la tasca feta per tots aquells que des de diferents vessants i amb diferents tendències i opinions van treballar per aconseguir la normalitat democràtica que qualsevol poble es mereix.
Es també un reconeixement a la tasca feta per moltes persones que han treballat durant aquests 25 anys, des del govern o des de l’oposició, per aconseguir una millora constant i continua dels nostres municipis en general i Ripollet en particular.
Alguns dels que estem aquí, a l’any 79, degut a la nostra curta edat, no sabíem el que significa política o sufragi universal.
No per això ens falta visió històrica sinó tot el contrari. Som conscients de l’esforç i sacrifici que varen haver de fer els que en van precedir per a poder aconseguir un situació de “normalitat democràtica”.
Ara vint-i-cinc anys després tenim davant nous reptes que volem assumir amb esperit constructiu i de consens, però sense deixar de banda el sentit reivindicatiu.
Després d’haver aconseguit la recuperació de la Generalitat de Catalunya com a institució i d’haver articulat el nostre país, amb l’Estatut del 79, vigent ens el nostres dies, ara és el moment de l’elaboració d’un nou Estatut que contempli les necessitats del nostre país, un nou Estatut que contempli les aportacions que des del municipalisme s’han fet durant aquests anys i que doti de mes recursos a les administracions locals.
Estem davant d’una oportunitat perquè es reconeguin el nostres drets com a poble. Tenim l’ocasió de dotar-nos d’una nova eina per tal de fer polítiques més pròximes al ciutadà i amb les connotacions històriques del nostre poble.
En definitiva doncs tenim l’ocasió d’establir les bases de que serà el futur dels pròxims 25 anys com a poble.
Els que ens heu precedit heu cobert amb escreix l’expectativa de millora del nostre territori, esperem que amb aquestes noves bases que ara podem assentar aconseguir 25 anys més de millors i reconeixement de la nostra identitat.
Per a finalitzat donar novament les gràcies a tots els que avui ens acompanyeu i heu estat regidors al nostre Ajuntament, perquè tots heu estats participes del Ripollet que avui tenim.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Intervenció del portaveu del Partit Popular (PP), Pere Calviño
Alcalde, concejales, concejalas, amigos i amigas bona tarda, buenas tardes.
Estamos aquí reunidos en el Teatro Auditorio para conmemorar los 25 años de ayuntamientos democráticos, para conmemorar la constitución de los primeros ayuntamientos. Ahora bien, no sólo aquí, sino en muchos lugares, se habla de casi todo, menos de los ayuntamientos. Se habla de reformar el Estatuto, de reformar el Parlamento, del gobierno central,... y quizás, al final, de pasada, se habla alguna cosa de los ayuntamientos. O si se habla, se habla del pasado.
Yo sí hablaré de los ayuntamientos, y no de su pasado, sino de su futuro. Porque, después de estos 25 años, aún hay muchas cosas para hacer y mejorar.
¿Cómo me gustaría que fuera mi ayuntamiento ideal?
Y hasta me atrevo a decir que muchas de las cosas que diré, son compartidas por muchos de vosotros que me estáis escuchando.
Me gustaría un ayuntamiento preparado para los retos de futuro que nos esperan. Retos desde el punto de vista del trabajo, seguridad, integración, comercio, medio ambiente. Un ayuntamiento con las ideas claras y con un proyecto para su municipio. Y unos concejales, y un alcalde, que no sean unos meros gestores, sino unos líderes para transformar su municipio.
Después de 25 años, muchos ayuntamientos se han convertido en organismos administrativos que no han sabido liderar el futuro de su municipio.
Me gustaría que los concejales y alcalde no fueran unos profesionales de la política. Que no fuera un medio de vida, porque así todas las decisiones sólo se tomarían teniendo en cuenta el beneficio del municipio. Cuando se es un profesional de la política muchas veces se toman decisiones en clave de si se seguirá en la silla o no. Después de 25 años aún es un tema no resuelto.
Me gustaría un ayuntamiento abierto a la sociedad, que pise la calles para escuchar las necesidades y deseos de los ciudadanos. Una ciudad, un pueblo, una villa,... no se dirige en base a estudios hechos por entidades bancarias, sino escuchando las necesidades de tus ciudadanos.
Después de 25 años aún tenemos que buscar fórmulas más imaginativas para acercar el ayuntamiento a los ciudadanos.
No quiero unos concejales o una alcalde, que piensa de un ayuntamiento como un paso más para subir en su carrera política, sino quiero un concejal que quiera a su pueblo, comprometido con él y que su único objetivo sea su municipio. Solo a nuestros vecinos nos debemos y servimos.
En estos 25 años hemos tenido que ver muchos casos donde se utilizaban los ayuntamientos como trampolines para ir a lugares más altos.
Quiero un ayuntamiento moderno y eficiente que solucione problemas y que no los genere. Nuestras dudas nos las resuelvan rápidamente y con la mayor atención. Por ello, después de 25 años debemos esforzarnos en organizar mejor las áreas, dar más formación a sus trabajadores y aumentar los departamentos de atención al ciudadano.
Quiero un ayuntamiento que no sea visto por los ciudadanos como un generador de preocupaciones sino un amigo que nos ayuda y resuelve nuestros problemas.
Y la pieza principal de un ayuntamiento, que pocos mencionan, que muchos olvidan, y yo creo y os digo sinceramente, que es la parte fundamental del ayuntamiento, y que en estos 25 años no ha sido suficientemente tenido en cuenta sois vosotros:
-Vecinos y vecinas que debéis exigir al ayuntamiento el máximo.
-Que debéis exigir a sus concejales, que hagamos más por menos.
-Que obtengamos más resultados con el dinero de vuestros impuestos,
-Que los servicios que os ofrecemos sean a un precio aceptable y de la máxima calidad.
-Nos debéis exigir el máximo, porque con vuestra exigencia, los ayuntamientos y las personas que formamos parte de ellos, mejoraremos cada día más.
En muchas ocasiones he oído decir: haga lo que haga siempre gano, pues no me esfuerzo. Con esta idea, más extendido de que nos podemos imaginar, vamos mal.
No obstante, en esta parte fundamental del ayuntamiento, el futuro se apunta mejor.
El ciudadano ya ha dado muestras claras de no tolerar gestiones que solo buscan la foto y la frase bonita.
El transfuguismo de figuras claves como el propio alcalde o abandonar el programa por el que fueron elegidos serán prácticas del pasado.
O el ciudadano comienza a exigir explicaciones cuando ve que algunos municipios se llenan de servicios y en otros nada.
En estos 25 años se ha avanzado, pero aún falta mucho por hacer. Es un camino difícil, pero estoy convencido que se puede avanzar mucho más desde el municipalismo si se tienen las ideas claras y sobretodo la voluntad de hacerlo.
Muchas gracias. Moltes gràcies.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Intervenció del portaveu del Compromís per Ripollet (CpR), Jacint Padró
Celebrem avui els vint-i-cinc anys d’ajuntaments democràtics. Passada la dictadura es constituïa el poder local a partir de la consulta electoral, de mica en mica el nostre poble anava aconseguint quotes de benestar que el franquisme ens havia arrabassat.
En tot aquest llarg període hi ha hagut però etapes que cal recordar per evitar tornar a repetir-les,
Em refereixo a la llarga etapa que en podríem dir del “això no es competència nostra”, on la tendència general fou l’oblit intencionat de tots aquells serveis que no fossin de competència estrictament de l’ajuntament, l’ensenyament, la sanitat, l’habitatge, etc., han estat els parents pobres d’aquests vint-i-cinc anys . Darrera la creença que no eren competències municipals els serveis als ciutadans s’han deteriorat o simplement no han existit, com és el cas de les escoles bressol, el funcionament dels serveis sanitaris, aplicació de la reforma educativa en barracots, etc. Han estat les organitzacions socials qui han vetllat per la prestació d’aquests serveis; mentre que l’ajuntament frenava els moviments socials i en molts casos els criminalitzava.
Passats els 25 anys l’estructura del poder municipal no ha sofert cap mena d’evolució democratitzadora. L’encastellament, la manca de transparència i l’allunyament dels ciutadans serien la principal lacre . També caldria oblidar aquest fenomen que ha caracteritzat aquest llarga etapa.
El grup municipal del COMPROMÍS PER RIPOLLET, tenint en compte la història municipal passada, creu que els principals reptes que té l’ajuntament per als propers anys són: la participació democràtica, la defensa i promoció dels serveis públics i la gestió transparent.
Veu l’ajuntament com un instrument polític més per impulsar i estructurar la democràcia participativa.
Vol lluitar per aconseguir una administració municipal amb gestió transparent.
Proposa el treball constant des de l’ajuntament per dotar als ciutadans de la qualitat de vida i de serveis, independentment de qui tingui les competències.
La defensa del servei públic a totes les àrees, la intervenció dels usuaris en tots ells com a única via cap a l’eficàcia i la qualitat.
Cal doncs evolucionar en tots aquells aspectes necessaris per fer de Ripollet un exemple de democràcia local on els ciutadans vagin de bracet amb l’ajuntament per tal de ser protagonistes de les transformacions i millores que tots junts es proposin.
Moltes gràcies i per a molts anys a tothom.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Intervenció de la portaveu del Partit dels Socialistes (PSC), Rosa Maria Martín
Alcalde, regidors i regidores, amics i amigues, bona tarda a tots.
Ara fa 25 anys, milers d’homes i dones arribaven il·lusionats als ajuntaments. Amb ells la ciutadania recuperava la democràcia local. Nosaltres, els socialistes, hem estat compromesos amb aquest procés des del seu inici i hem contribuït a fer possible que els municipis catalans assoleixin importants nivells de benestar i convivència cívica.
El grup municipal socialista vol fer un homenatge públic a tots els regidors i regidores que, amb gran il·lusió, van posar en marxa els Ajuntaments, vitals per garantir la solidesa de la democràcia; un homenatge per tots aquells homes i dones que durant aquests 25 anys han representat els ciutadans en més de 8000 municipis de tot l’Estat.
Els ajuntaments han estat un motor de canvi i de desenvolupament. Ara, quan s’obren noves esperances per a la política territorial i per al futur de l’Espanya plural, s’ha de reconèixer el paper vertebrador, de respecte a la pluralitat, d’integració ciutadana i de cohesió, que han desenvolupat en aquests 25 anys els ajuntaments, en la construcció solidària de la Espanya de les autonomies.
També avui, més que mai, podem afirmar que els poders locals són la força d’Europa. Els ajuntaments han tingut una responsabilitat en la inspiració de la legislació i polítiques europees, la seva aplicació i control, definint nous objectius en les polítiques regionals i en les polítiques d’ocupació.
Hoy, celebrando este 25 aniversario, debemos mirar al futuro. Para los socialistas el futuro del gobierno local pasa por un compromiso para ampliar las fronteras de la participación de todos, construyendo un nuevo gobierno local capaz de centrar sus prioridades de actuación en la seguridad, en el empleo, en el apoyo a las iniciativas de los emprendedores y trabajadores autónomos, en la ayuda a las familias, en el acceso a la vivienda, en las prestaciones sociales básicas para todos, en la defensa del medio ambiente, en mejorar las condiciones de la ordenación del territorio, de la movilidad, del transporte público y de la habitabilidad.
El futuro es de la ciudadanía.
Desde la promulgación de la Constitución, los municipios españoles, con el esfuerzo de todos han cubierto el periodo más fructífero de su historia; y ahora, somos las nuevas generaciones de hombres y mujeres que estamos en la política local los que, con nuestro esfuerzo, debemos conseguir que los ayuntamientos sigan caracterizándose por su papel impulsor e innovador de nuevas políticas para los ciudadanos.
El Partido Socialista en Ripollet ha sido un claro ejemplo de renovación en sus filas. Por el ayuntamiento han pasado diversas generaciones de socialistas que han trabajado con ilusión, de forma constante y altruista, en un proyecto que ha ido cambiando con el tiempo. Desde aquí me gustaría tener un recuerdo muy cariñoso para todos ellos.
En estos momentos, el grupo municipal socialista está integrado por diversas generaciones de personas que tienen un objetivo común: trabajar por su ciudad.
Para acabar me gustaría hacer una reflexión más personal: hoy estamos celebrando los 25 años de la constitución de los ayuntamientos democráticos.
Muchas de las personas que hoy estáis aquí, compartiendo este acto, participasteis de forma activa en esa época histórica, cuando luchar por la democracia era el principal objetivo. Las personas de mi generación os debemos mucho. Gracias a vosotros hemos nacido en democracia. Vuestras luchas, anhelos, sueños y objetivos son realidades y parte de la historia reciente de nuestro país.
Os debemos mucho y sabemos que debemos conocer el pasado para poder entender mejor el presente y el futuro, y actos como el de hoy nos ayudan en esta tarea.
Muchas gracias a todos.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Cloenda de l’acte, a càrrec de l’alcalde de Ripollet, Juan Parralejo
Gràcies als portaveus del grups municipals per les seves intervencions.
Abans us deia que aquest acte hauria de servir per fer una petita parada en el camí i tancar els ulls per intentar recordar, visualitzar el Ripollet de 1979. El Ripollet que va heretar el primer ajuntament democràtic.
Això només ho podem fer només els que tenim certa edat.
25 anys en la vida d’una persona i d’un poble no són poca cosa.
Hi ha moltes maneres de definir una generació. 25 anys com a mínim són una generació. Una generació que ha nascut en llibertat, en democràcia. Una generació que no pot tenir cap record personal del franquisme, del Ripollet heretat pels ajuntaments democràtics.
Ripollet és una població jove. Un 39 per cent (més d’un terç de la seva població!) té menys de 30 anys.
A més Ripollet continua sent un municipi acollidor. En aquest darrers 25 anys moltes persones han escollit Ripollet per viure-hi, per formar-hi la seva família, i s’hi han traslladat procedents de municipis propers i, de vegades, des de molt lluny.
Per això és important no oblidar d’on hem partit. No ho hem d’oblidar els que vivíem a Ripollet i tenim edat suficient per a recordar-ho. Però a més de no oblidar-ho, hem de ser capaços de transmetre-ho a aquells que no havien nascut o que provenen d’altres indrets.
El Ripollet del 79 no era molt diferent a molts altres municipis de l’època. El Ripollet del 79 tenia una única zona verda: el parc Anselm Clavé. El Ripollet del 79 tenia la majoria de carrers sense urbanitzar, sense asfaltar... El Ripollet del 79 era un municipi desestructurat, amb dèficits importants i bàsics: places escolars, serveis sanitaris, etc.
També he dit que aquest acte hauria de servir per reconèixer la tasca feta pels prop de 80 ciutadans i ciutadanes que heu estat regidors d’aquest Ajuntament, persones elegides democràticament pels seus conciutadans, que heu dedicat la vostra il·lusió, el vostre temps i la vostra energia en contribuir al Ripollet del 2004, el Ripollet d’avui.
Aquest Ripollet format per 34.000 homes i dones que compartim un espai: el municipi, i un anhel: el de ser un dels millors municipis, un lloc per viure-hi, per estudiar-hi, per aprendre, per treballar-hi, per relacionar-nos i establir-hi relacions enriquidores, per divertir-nos... Per créixer com a persones i per ser feliços. Gràcies a tots i totes.
No puc nomenar-vos un a un perquè la llista és molt llarga. Per això deixeu-me que em centri en la persona del que ha estat alcalde de Ripollet durant 22 anys, en Carles Ferré, perquè amb el reconeixement a la dedicació d’una part molt important de la seva vida a Ripollet, estic reconeixent la de tots vosaltres.
Carles Ferré ha encapçalat aquesta institució durant uns anys crucials per al municipi i els seus habitants. Carles Ferré és qui ha dut el timó d’aquest vaixell durant una travessia que no ha estat exempta de dificultats, d’esculls i de turmentes.
Durant aquesta travessia, ha calgut donar resposta a necessitats bàsiques, a la vegada que el vaixell recalava en importants ports.
Carles, tu has liderat la modernització de l’Ajuntament i de Ripollet. Has estat al davant de projectes molt important per a Ripollet i el seu futur.
Vull expressar-te la nostra gratitud per la dedicació i el treball realitzat.
Deixeu-me també, abans de continuar, que dediqui un record especial aquells electes de Ripollet que ens han deixat al llarg dels darrers anys:
En Miquel Espàrrach Sallent
En Ferran Ferré i Castells
En Norbert Fusté i Pagès
En José Luís Garcia Sáez
En Victor Pasqual Gascón
En Joan Roca i Gorina
I en Jaume Tuset i Berenguer
Nosaltres, els que ara formem part del Consistori, hem rebut –gràcies a la feina dels qui ens han precedit, però també dels ciutadans i ciutadanes i dels treballadors i treballadores municipals- un Ripollet i un ajuntament que tenen poc a veure amb aquells de fa 25 anys.
Ripollet es pot interpretar de moltes maneres, segurament tantes com ripolletencs i ripolletenques hi ha, però és l’espai comú que compartim, que ens enorgulleix i amb el qual hem de ser exigents i generosos alhora.
Avui ens trobem en un encreuament històric. Podem mirar enrera i sentir-nos orgullosos del camí fet, del treball realitzat, però cal que mirem endavant, cap al futur.
Ens calen nous mecanismes per afrontar els reptes de futur. Les necessitats no són les mateixes de fa 25 anys. Els ciutadans, un cop cobertes les necessitats bàsiques, són més exigents. Això està bé. Hi tenen dret perquè ells també han contribuït i contribueixen a la transformació de Ripollet. Perquè Ripollet és un projecte col·lectiu que construïm plegats. Perquè l’inconformisme dels ciutadans i ciutadanes ens ha de servir als qui avui tenim la responsabilitat de governar la ciutat a no baixar la guàrdia.
Els reptes d’avui són, entre altres, com preservem el medi ambient, com recuperem el riu, com millorem el transport públic, com contribuïm a donar solucions al problema de l’habitatge... Aquestes són les coses que avui preocupen als ciutadans i ciutadanes.
I perquè les necessitats i els reptes són uns altres i perquè ja han passat 25 anys des de les primeres eleccions municipals democràtiques ha arribat el moment que hi hagi un nou marc competencial i legislatiu que col·loqui a l’administració local, als ajuntaments, en el lloc que els correspon.
També cal que hi hagi un nou sistema de finançament municipal que faci justícia al treball i als serveis que prestem els ajuntaments. L’administració local ha de rebre el tracte que es mereix.
I al marge de les lògiques discrepàncies que poden existir (millor dit quan han d’existir) entre les diferents opcions polítiques, és obvi que aquests reptes són comuns a tothom i que requereixen de l’esforç de tots.
Res més. Només dir que esperem que en la propera celebració de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, les persones que en aquell moment estiguin al davant del govern municipal hagin rebut un ajuntament en les millors condicions, amb els reptes actuals assolits i que es plantegin encara reptes més ambiciosos si cal.
Gràcies a tots i totes i bona nit.
Acte celebrat dijous 22 d’abril de 2004 al Teatre Auditori de Ripollet
Discursos de l’alcalde i els portaveus dels 5 grups municipals en homenatge als 25 anys d'ajuntaments democràtics
Obertura de l’acte, a càrrec de l’alcalde de Ripollet, Juan Parralejo
Bona nit.
El passat dia 3 d’abril es van complir 25 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques, després del franquisme.
Recuperada la democràcia, pocs mesos abans havíem aprovat el nou marc constitucional i l’Estatut de Catalunya.
La celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques van representar, entre altres coses, la recuperació plena dels drets polítics que durant molts anys ens havien estat negat.
Culminava així una lluita llarga, finalment reeixida.
Encetàvem una nova etapa il·lusionant.
Canviàvem la intolerància i la repressió per les llibertats.
Estrenàvem la capacitat d’elegir els nostres representants, la facultat de decidir i incidir en els assumptes que ens són més propers.
Pocs dies després, el dia 19 d’abril d’ara fa 25 anys, es van constituir els primers consistoris i es van elegir els primers alcaldes democràtics.
Avui fa 25 anys i 4 dies que Carles Ferré i Cuscó es va convertir en el primer alcalde democràtic de Ripollet, després de la llarga nit del franquisme, enllaçant amb el període de la II República.
Hem volgut celebrar aquest acte, en el qual hi participen els regidors i regidores de Ripollet des de 1979 com un acte de reconeixement a la seva tasca.
Però sobretot hem volgut aprofitar l’ocasió per aturar-nos un moment, tancar els ulls i reviure aquell Ripollet de fa 25 anys i la transformació que ha viscut (i no parlo només de la transformació física, que és evident),
I principalment, crec que hem d’aprofitar aquest acte per reflexionar sobre el present i el futur dels ajuntaments i de Ripollet.
El dilluns més de 600 alcaldes i alcaldesses de Catalunya ens vam reunir al Parlament i vàrem presentar el Manifest pels 25 anys d’ajuntaments democràtics, elaborat conjuntament per la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.
Abans de donar la paraula als portaveus del grups municipals, us el llegiré.
Fa menys d’una hora, l’Ajuntament de Ripollet, en sessió plenària extraordinària, l’ha aprovat com a moció el text del Manifest pels 25 anys d’ajuntaments democràtics.
MANIFEST PELS 25 ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
El dia 19 d’abril de 1979 es constituïen els primers Ajuntaments elegits democràticament i amb sufragi universal després de 40 anys de dictadura.
La societat catalana va celebrar aquelles eleccions amb il·lusió, esperança i amb la certesa que la llibertat era un valor que havien de defensar per fer una societat més justa.
Durant aquest vint-i-cinc anys, tots i cadascun dels municipis de Catalunya s’han transformat i, han esdevingut comunitats locals en les que les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya tinguessin la seva oportunitat de desenvolupament.
Així, els municipis Catalans, reunits en el II Congrés de Municipis, van expressar que “Catalunya es construeix des dels municipis”.
Aquesta voluntat de refer el país, de recuperar les seves llibertats i encetar el camí de la normalitat, ha presidit l’impuls que tots els ajuntaments arreu del territori han dut a terme.
Catalunya ha estat capaç de créixer i progressar mantenint la cohesió social i l’equilibri territorial.
La societat que hem estat construint ha situat a les persones, a les catalanes i als catalans, com a nucli de les polítiques públiques.
Aquesta aposta, agosarada, ha estat principalment compartida entre el Govern de Catalunya i els Ajuntaments.
Les comunitats locals han esdevingut punts referencials i d’identificació de les ciutadanes i ciutadans.
La recuperació de les llibertats individuals i de les llibertats públiques ha comportat, també, la recuperació dels espais públics, de les places, dels carrers i dels equipaments com espais de desenvolupament personal i col·lectiu.
La capacitat transformadora dels municipis ha estat increïble malgrat la deficient regulació competencial i la migradesa econòmica amb què han estat sotmesos.
L’Estatut d’Autonomia de 1979 no va tenir en compte una visió municipalista de Catalunya.
Es tractava de recuperar una institució, la Generalitat de Catalunya, i articular de nou el país.
En aquell moment els grups polítics principals de la comissió redactora van optar per un model de recuperació de les institucions nacionals, sota la concepció que els municipis tenien una funció administrativa destinada a l’organització de serveis generals.
El municipalisme català, però, ha estat capaç de prestar serveis que els seus ciutadans reclamaven.
Les formes de gestió i les possibilitats desenvolupades pels municipis per tal de satisfer les necessitats dels seus ciutadans han estat observades com a noves formules de desenvolupament del municipalisme.
Ara, vint-i-cinc anys després, ens trobem davant el repte d’escriure i aprovar un Nou Estatut per a Catalunya..
Tenim l’oportunitat de preparar un Estatut que tingui en compte totes les aportacions que els municipis han fet durant aquests anys.
· Volem i necessitem un Estatut que contempli la capacitat única del Parlament de Catalunya en l’organització competencial i funcional dels municipis.
· Volem i necessitem un Estatut que atorgui al Parlament de Catalunya les competències exclusives en l’organització territorial, i de l’administració local, sense bases ni condicions prèvies.
· Volem i necessitem un Estatut que converteixi al Parlament de Catalunya amb l’únic poder legislatiu en relació a les hisendes i el finançament local.
· Els municipis, per continuar avançant, necessitem un Nou Estatut que permeti el reconeixement de les singularitats administratives i territorials de cadascun.
Estem davant d’un nou repte.
L’autogovern de Catalunya ha de créixer, necessitem fer polítiques de proximitat en habitatge, en immigració i en tantes altres matèries que els municipis coneixem prou bé per la particular relació que mantenim amb les ciutadanes i els ciutadans.
Anhelem un nou instrument, l’Estatut, que doti de capacitat financera i econòmica a Catalunya, de forma justa i solidària.
En definitiva, com ara fa vint-i-cinc anys, els Ajuntament de Catalunya manifestem la nostra voluntat d’avançar en pau envers la llibertat individual i col·lectiva de totes les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
Intervenció de la portaveu d’Iniciativa-Verds (ICV), Malika Zedjaoui
Hoy celebramos el 25 aniversario de los ayuntamientos democráticos, después de 40 años de dictadura.
En primer lugar, quiero tener un pensamiento y un reconocimiento especial para todas aquellas personas que lucharon contra el franquismo e hicieron posible el restablecimiento de la democracia. También quiero dirigir un saludo cariñoso a todos los ex concejales, que a lo largo de estos 25 años han trabajado para mejorar nuestro municipio.
Los que siempre hemos vivido en libertad, bien por la edad, o bien por proceder de paises con una larga tradición democrática - como es mi caso - no podemos ni debemos olvidar la deuda que tenemos con todas aquellas personas.
La mejor manera de corresponderles es impulsar desde los ayuntamientos los valores democráticos y progresistas que defendieron en sus luchas : libertad, solidaridad, justicia social, convivencia.
Después de 25 años, la asignatura pendiente de Catalunya es apostar por el municipalismo y la democracia participativa, en los pueblos y ciudades de Catalunya. Este es el gran objetivo de los ayuntamientos y uno de los elementos clave en el proceso de reforma del Estatut.
Per molts anys.
Moltes gràcies.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Intervenció del portaveu de Convergència i Unió (CiU), Xavier Peñarando
Bona nit, a tothom.
Companys regidors, exregidors, representants d’entitats i en definitiva a tots els que avui ens acompanyeu.
L’acte que avui celebrem no és tant sols el recordatori que el passat 19 d’abril es van complir 25 anys de la Constitució dels primers Ajuntaments Democràtics, que lògicament ho és. Es quelcom més, és un reconeixement a la tasca feta per tots aquells que des de diferents vessants i amb diferents tendències i opinions van treballar per aconseguir la normalitat democràtica que qualsevol poble es mereix.
Es també un reconeixement a la tasca feta per moltes persones que han treballat durant aquests 25 anys, des del govern o des de l’oposició, per aconseguir una millora constant i continua dels nostres municipis en general i Ripollet en particular.
Alguns dels que estem aquí, a l’any 79, degut a la nostra curta edat, no sabíem el que significa política o sufragi universal.
No per això ens falta visió històrica sinó tot el contrari. Som conscients de l’esforç i sacrifici que varen haver de fer els que en van precedir per a poder aconseguir un situació de “normalitat democràtica”.
Ara vint-i-cinc anys després tenim davant nous reptes que volem assumir amb esperit constructiu i de consens, però sense deixar de banda el sentit reivindicatiu.
Després d’haver aconseguit la recuperació de la Generalitat de Catalunya com a institució i d’haver articulat el nostre país, amb l’Estatut del 79, vigent ens el nostres dies, ara és el moment de l’elaboració d’un nou Estatut que contempli les necessitats del nostre país, un nou Estatut que contempli les aportacions que des del municipalisme s’han fet durant aquests anys i que doti de mes recursos a les administracions locals.
Estem davant d’una oportunitat perquè es reconeguin el nostres drets com a poble. Tenim l’ocasió de dotar-nos d’una nova eina per tal de fer polítiques més pròximes al ciutadà i amb les connotacions històriques del nostre poble.
En definitiva doncs tenim l’ocasió d’establir les bases de que serà el futur dels pròxims 25 anys com a poble.
Els que ens heu precedit heu cobert amb escreix l’expectativa de millora del nostre territori, esperem que amb aquestes noves bases que ara podem assentar aconseguir 25 anys més de millors i reconeixement de la nostra identitat.
Per a finalitzat donar novament les gràcies a tots els que avui ens acompanyeu i heu estat regidors al nostre Ajuntament, perquè tots heu estats participes del Ripollet que avui tenim.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Intervenció del portaveu del Partit Popular (PP), Pere Calviño
Alcalde, concejales, concejalas, amigos i amigas bona tarda, buenas tardes.
Estamos aquí reunidos en el Teatro Auditorio para conmemorar los 25 años de ayuntamientos democráticos, para conmemorar la constitución de los primeros ayuntamientos. Ahora bien, no sólo aquí, sino en muchos lugares, se habla de casi todo, menos de los ayuntamientos. Se habla de reformar el Estatuto, de reformar el Parlamento, del gobierno central,... y quizás, al final, de pasada, se habla alguna cosa de los ayuntamientos. O si se habla, se habla del pasado.
Yo sí hablaré de los ayuntamientos, y no de su pasado, sino de su futuro. Porque, después de estos 25 años, aún hay muchas cosas para hacer y mejorar.
¿Cómo me gustaría que fuera mi ayuntamiento ideal?
Y hasta me atrevo a decir que muchas de las cosas que diré, son compartidas por muchos de vosotros que me estáis escuchando.
Me gustaría un ayuntamiento preparado para los retos de futuro que nos esperan. Retos desde el punto de vista del trabajo, seguridad, integración, comercio, medio ambiente. Un ayuntamiento con las ideas claras y con un proyecto para su municipio. Y unos concejales, y un alcalde, que no sean unos meros gestores, sino unos líderes para transformar su municipio.
Después de 25 años, muchos ayuntamientos se han convertido en organismos administrativos que no han sabido liderar el futuro de su municipio.
Me gustaría que los concejales y alcalde no fueran unos profesionales de la política. Que no fuera un medio de vida, porque así todas las decisiones sólo se tomarían teniendo en cuenta el beneficio del municipio. Cuando se es un profesional de la política muchas veces se toman decisiones en clave de si se seguirá en la silla o no. Después de 25 años aún es un tema no resuelto.
Me gustaría un ayuntamiento abierto a la sociedad, que pise la calles para escuchar las necesidades y deseos de los ciudadanos. Una ciudad, un pueblo, una villa,... no se dirige en base a estudios hechos por entidades bancarias, sino escuchando las necesidades de tus ciudadanos.
Después de 25 años aún tenemos que buscar fórmulas más imaginativas para acercar el ayuntamiento a los ciudadanos.
No quiero unos concejales o una alcalde, que piensa de un ayuntamiento como un paso más para subir en su carrera política, sino quiero un concejal que quiera a su pueblo, comprometido con él y que su único objetivo sea su municipio. Solo a nuestros vecinos nos debemos y servimos.
En estos 25 años hemos tenido que ver muchos casos donde se utilizaban los ayuntamientos como trampolines para ir a lugares más altos.
Quiero un ayuntamiento moderno y eficiente que solucione problemas y que no los genere. Nuestras dudas nos las resuelvan rápidamente y con la mayor atención. Por ello, después de 25 años debemos esforzarnos en organizar mejor las áreas, dar más formación a sus trabajadores y aumentar los departamentos de atención al ciudadano.
Quiero un ayuntamiento que no sea visto por los ciudadanos como un generador de preocupaciones sino un amigo que nos ayuda y resuelve nuestros problemas.
Y la pieza principal de un ayuntamiento, que pocos mencionan, que muchos olvidan, y yo creo y os digo sinceramente, que es la parte fundamental del ayuntamiento, y que en estos 25 años no ha sido suficientemente tenido en cuenta sois vosotros:
-Vecinos y vecinas que debéis exigir al ayuntamiento el máximo.
-Que debéis exigir a sus concejales, que hagamos más por menos.
-Que obtengamos más resultados con el dinero de vuestros impuestos,
-Que los servicios que os ofrecemos sean a un precio aceptable y de la máxima calidad.
-Nos debéis exigir el máximo, porque con vuestra exigencia, los ayuntamientos y las personas que formamos parte de ellos, mejoraremos cada día más.
En muchas ocasiones he oído decir: haga lo que haga siempre gano, pues no me esfuerzo. Con esta idea, más extendido de que nos podemos imaginar, vamos mal.
No obstante, en esta parte fundamental del ayuntamiento, el futuro se apunta mejor.
El ciudadano ya ha dado muestras claras de no tolerar gestiones que solo buscan la foto y la frase bonita.
El transfuguismo de figuras claves como el propio alcalde o abandonar el programa por el que fueron elegidos serán prácticas del pasado.
O el ciudadano comienza a exigir explicaciones cuando ve que algunos municipios se llenan de servicios y en otros nada.
En estos 25 años se ha avanzado, pero aún falta mucho por hacer. Es un camino difícil, pero estoy convencido que se puede avanzar mucho más desde el municipalismo si se tienen las ideas claras y sobretodo la voluntad de hacerlo.
Muchas gracias. Moltes gràcies.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Intervenció del portaveu del Compromís per Ripollet (CpR), Jacint Padró
Celebrem avui els vint-i-cinc anys d’ajuntaments democràtics. Passada la dictadura es constituïa el poder local a partir de la consulta electoral, de mica en mica el nostre poble anava aconseguint quotes de benestar que el franquisme ens havia arrabassat.
En tot aquest llarg període hi ha hagut però etapes que cal recordar per evitar tornar a repetir-les,
Em refereixo a la llarga etapa que en podríem dir del “això no es competència nostra”, on la tendència general fou l’oblit intencionat de tots aquells serveis que no fossin de competència estrictament de l’ajuntament, l’ensenyament, la sanitat, l’habitatge, etc., han estat els parents pobres d’aquests vint-i-cinc anys . Darrera la creença que no eren competències municipals els serveis als ciutadans s’han deteriorat o simplement no han existit, com és el cas de les escoles bressol, el funcionament dels serveis sanitaris, aplicació de la reforma educativa en barracots, etc. Han estat les organitzacions socials qui han vetllat per la prestació d’aquests serveis; mentre que l’ajuntament frenava els moviments socials i en molts casos els criminalitzava.
Passats els 25 anys l’estructura del poder municipal no ha sofert cap mena d’evolució democratitzadora. L’encastellament, la manca de transparència i l’allunyament dels ciutadans serien la principal lacre . També caldria oblidar aquest fenomen que ha caracteritzat aquest llarga etapa.
El grup municipal del COMPROMÍS PER RIPOLLET, tenint en compte la història municipal passada, creu que els principals reptes que té l’ajuntament per als propers anys són: la participació democràtica, la defensa i promoció dels serveis públics i la gestió transparent.
Veu l’ajuntament com un instrument polític més per impulsar i estructurar la democràcia participativa.
Vol lluitar per aconseguir una administració municipal amb gestió transparent.
Proposa el treball constant des de l’ajuntament per dotar als ciutadans de la qualitat de vida i de serveis, independentment de qui tingui les competències.
La defensa del servei públic a totes les àrees, la intervenció dels usuaris en tots ells com a única via cap a l’eficàcia i la qualitat.
Cal doncs evolucionar en tots aquells aspectes necessaris per fer de Ripollet un exemple de democràcia local on els ciutadans vagin de bracet amb l’ajuntament per tal de ser protagonistes de les transformacions i millores que tots junts es proposin.
Moltes gràcies i per a molts anys a tothom.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Intervenció de la portaveu del Partit dels Socialistes (PSC), Rosa Maria Martín
Alcalde, regidors i regidores, amics i amigues, bona tarda a tots.
Ara fa 25 anys, milers d’homes i dones arribaven il·lusionats als ajuntaments. Amb ells la ciutadania recuperava la democràcia local. Nosaltres, els socialistes, hem estat compromesos amb aquest procés des del seu inici i hem contribuït a fer possible que els municipis catalans assoleixin importants nivells de benestar i convivència cívica.
El grup municipal socialista vol fer un homenatge públic a tots els regidors i regidores que, amb gran il·lusió, van posar en marxa els Ajuntaments, vitals per garantir la solidesa de la democràcia; un homenatge per tots aquells homes i dones que durant aquests 25 anys han representat els ciutadans en més de 8000 municipis de tot l’Estat.
Els ajuntaments han estat un motor de canvi i de desenvolupament. Ara, quan s’obren noves esperances per a la política territorial i per al futur de l’Espanya plural, s’ha de reconèixer el paper vertebrador, de respecte a la pluralitat, d’integració ciutadana i de cohesió, que han desenvolupat en aquests 25 anys els ajuntaments, en la construcció solidària de la Espanya de les autonomies.
També avui, més que mai, podem afirmar que els poders locals són la força d’Europa. Els ajuntaments han tingut una responsabilitat en la inspiració de la legislació i polítiques europees, la seva aplicació i control, definint nous objectius en les polítiques regionals i en les polítiques d’ocupació.
Hoy, celebrando este 25 aniversario, debemos mirar al futuro. Para los socialistas el futuro del gobierno local pasa por un compromiso para ampliar las fronteras de la participación de todos, construyendo un nuevo gobierno local capaz de centrar sus prioridades de actuación en la seguridad, en el empleo, en el apoyo a las iniciativas de los emprendedores y trabajadores autónomos, en la ayuda a las familias, en el acceso a la vivienda, en las prestaciones sociales básicas para todos, en la defensa del medio ambiente, en mejorar las condiciones de la ordenación del territorio, de la movilidad, del transporte público y de la habitabilidad.
El futuro es de la ciudadanía.
Desde la promulgación de la Constitución, los municipios españoles, con el esfuerzo de todos han cubierto el periodo más fructífero de su historia; y ahora, somos las nuevas generaciones de hombres y mujeres que estamos en la política local los que, con nuestro esfuerzo, debemos conseguir que los ayuntamientos sigan caracterizándose por su papel impulsor e innovador de nuevas políticas para los ciudadanos.
El Partido Socialista en Ripollet ha sido un claro ejemplo de renovación en sus filas. Por el ayuntamiento han pasado diversas generaciones de socialistas que han trabajado con ilusión, de forma constante y altruista, en un proyecto que ha ido cambiando con el tiempo. Desde aquí me gustaría tener un recuerdo muy cariñoso para todos ellos.
En estos momentos, el grupo municipal socialista está integrado por diversas generaciones de personas que tienen un objetivo común: trabajar por su ciudad.
Para acabar me gustaría hacer una reflexión más personal: hoy estamos celebrando los 25 años de la constitución de los ayuntamientos democráticos.
Muchas de las personas que hoy estáis aquí, compartiendo este acto, participasteis de forma activa en esa época histórica, cuando luchar por la democracia era el principal objetivo. Las personas de mi generación os debemos mucho. Gracias a vosotros hemos nacido en democracia. Vuestras luchas, anhelos, sueños y objetivos son realidades y parte de la historia reciente de nuestro país.
Os debemos mucho y sabemos que debemos conocer el pasado para poder entender mejor el presente y el futuro, y actos como el de hoy nos ayudan en esta tarea.
Muchas gracias a todos.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Cloenda de l’acte, a càrrec de l’alcalde de Ripollet, Juan Parralejo
Gràcies als portaveus del grups municipals per les seves intervencions.
Abans us deia que aquest acte hauria de servir per fer una petita parada en el camí i tancar els ulls per intentar recordar, visualitzar el Ripollet de 1979. El Ripollet que va heretar el primer ajuntament democràtic.
Això només ho podem fer només els que tenim certa edat.
25 anys en la vida d’una persona i d’un poble no són poca cosa.
Hi ha moltes maneres de definir una generació. 25 anys com a mínim són una generació. Una generació que ha nascut en llibertat, en democràcia. Una generació que no pot tenir cap record personal del franquisme, del Ripollet heretat pels ajuntaments democràtics.
Ripollet és una població jove. Un 39 per cent (més d’un terç de la seva població!) té menys de 30 anys.
A més Ripollet continua sent un municipi acollidor. En aquest darrers 25 anys moltes persones han escollit Ripollet per viure-hi, per formar-hi la seva família, i s’hi han traslladat procedents de municipis propers i, de vegades, des de molt lluny.
Per això és important no oblidar d’on hem partit. No ho hem d’oblidar els que vivíem a Ripollet i tenim edat suficient per a recordar-ho. Però a més de no oblidar-ho, hem de ser capaços de transmetre-ho a aquells que no havien nascut o que provenen d’altres indrets.
El Ripollet del 79 no era molt diferent a molts altres municipis de l’època. El Ripollet del 79 tenia una única zona verda: el parc Anselm Clavé. El Ripollet del 79 tenia la majoria de carrers sense urbanitzar, sense asfaltar... El Ripollet del 79 era un municipi desestructurat, amb dèficits importants i bàsics: places escolars, serveis sanitaris, etc.
També he dit que aquest acte hauria de servir per reconèixer la tasca feta pels prop de 80 ciutadans i ciutadanes que heu estat regidors d’aquest Ajuntament, persones elegides democràticament pels seus conciutadans, que heu dedicat la vostra il·lusió, el vostre temps i la vostra energia en contribuir al Ripollet del 2004, el Ripollet d’avui.
Aquest Ripollet format per 34.000 homes i dones que compartim un espai: el municipi, i un anhel: el de ser un dels millors municipis, un lloc per viure-hi, per estudiar-hi, per aprendre, per treballar-hi, per relacionar-nos i establir-hi relacions enriquidores, per divertir-nos... Per créixer com a persones i per ser feliços. Gràcies a tots i totes.
No puc nomenar-vos un a un perquè la llista és molt llarga. Per això deixeu-me que em centri en la persona del que ha estat alcalde de Ripollet durant 22 anys, en Carles Ferré, perquè amb el reconeixement a la dedicació d’una part molt important de la seva vida a Ripollet, estic reconeixent la de tots vosaltres.
Carles Ferré ha encapçalat aquesta institució durant uns anys crucials per al municipi i els seus habitants. Carles Ferré és qui ha dut el timó d’aquest vaixell durant una travessia que no ha estat exempta de dificultats, d’esculls i de turmentes.
Durant aquesta travessia, ha calgut donar resposta a necessitats bàsiques, a la vegada que el vaixell recalava en importants ports.
Carles, tu has liderat la modernització de l’Ajuntament i de Ripollet. Has estat al davant de projectes molt important per a Ripollet i el seu futur.
Vull expressar-te la nostra gratitud per la dedicació i el treball realitzat.
Deixeu-me també, abans de continuar, que dediqui un record especial aquells electes de Ripollet que ens han deixat al llarg dels darrers anys:
En Miquel Espàrrach Sallent
En Ferran Ferré i Castells
En Norbert Fusté i Pagès
En José Luís Garcia Sáez
En Victor Pasqual Gascón
En Joan Roca i Gorina
I en Jaume Tuset i Berenguer
Nosaltres, els que ara formem part del Consistori, hem rebut –gràcies a la feina dels qui ens han precedit, però també dels ciutadans i ciutadanes i dels treballadors i treballadores municipals- un Ripollet i un ajuntament que tenen poc a veure amb aquells de fa 25 anys.
Ripollet es pot interpretar de moltes maneres, segurament tantes com ripolletencs i ripolletenques hi ha, però és l’espai comú que compartim, que ens enorgulleix i amb el qual hem de ser exigents i generosos alhora.
Avui ens trobem en un encreuament històric. Podem mirar enrera i sentir-nos orgullosos del camí fet, del treball realitzat, però cal que mirem endavant, cap al futur.
Ens calen nous mecanismes per afrontar els reptes de futur. Les necessitats no són les mateixes de fa 25 anys. Els ciutadans, un cop cobertes les necessitats bàsiques, són més exigents. Això està bé. Hi tenen dret perquè ells també han contribuït i contribueixen a la transformació de Ripollet. Perquè Ripollet és un projecte col·lectiu que construïm plegats. Perquè l’inconformisme dels ciutadans i ciutadanes ens ha de servir als qui avui tenim la responsabilitat de governar la ciutat a no baixar la guàrdia.
Els reptes d’avui són, entre altres, com preservem el medi ambient, com recuperem el riu, com millorem el transport públic, com contribuïm a donar solucions al problema de l’habitatge... Aquestes són les coses que avui preocupen als ciutadans i ciutadanes.
I perquè les necessitats i els reptes són uns altres i perquè ja han passat 25 anys des de les primeres eleccions municipals democràtiques ha arribat el moment que hi hagi un nou marc competencial i legislatiu que col·loqui a l’administració local, als ajuntaments, en el lloc que els correspon.
També cal que hi hagi un nou sistema de finançament municipal que faci justícia al treball i als serveis que prestem els ajuntaments. L’administració local ha de rebre el tracte que es mereix.
I al marge de les lògiques discrepàncies que poden existir (millor dit quan han d’existir) entre les diferents opcions polítiques, és obvi que aquests reptes són comuns a tothom i que requereixen de l’esforç de tots.
Res més. Només dir que esperem que en la propera celebració de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, les persones que en aquell moment estiguin al davant del govern municipal hagin rebut un ajuntament en les millors condicions, amb els reptes actuals assolits i que es plantegin encara reptes més ambiciosos si cal.
Gràcies a tots i totes i bona nit.
Acte celebrat dijous 22 d’abril de 2004 al Teatre Auditori de Ripollet
Altres continguts recents amb la mateixa tipologia:
- Ripollet, entre els 40 municipis que denuncien la "judicialització" de l'aigua pública [Notícies]
- Decidim respon al PSC sobre les dedicacions [Notícies]
- ERC fa balanç de la primera meitat de la legislatura [Notícies]
- El PSC protesta per la pujada de les dedicacions del govern municipal [Notícies]
- C's demana més contundència contra "la okupació il·legal amb violència" per part de l'Ajuntament [Notícies]
- Decidim i el grup municipal de SOM anuncien un acord en "temes de vital importància" [Notícies]
- El Ple del Consell Comarcal aprova definitivament el nou Programa d'Actuació comarcal [Notícies]
- El PSC de Ripollet inicia una campanya als comerços de la ciutat [Notícies]
- ERC es reivindica com l'alternativa al PSC després dels resultats del 14F a Ripollet [Notícies]
- El PSC agraeix a la ciutadania tornar a ser la primera força a unes eleccions catalanes a Ripollet [Notícies]
- Ripollet, entre els 40 municipis que denuncien la "judicialització" de l'aigua pública [Notícies]
- Decidim respon al PSC sobre les dedicacions [Notícies]
- ERC fa balanç de la primera meitat de la legislatura [Notícies]
- El PSC protesta per la pujada de les dedicacions del govern municipal [Notícies]
- C's demana més contundència contra "la okupació il·legal amb violència" per part de l'Ajuntament [Notícies]
- Decidim i el grup municipal de SOM anuncien un acord en "temes de vital importància" [Notícies]
- El Ple del Consell Comarcal aprova definitivament el nou Programa d'Actuació comarcal [Notícies]
- El PSC de Ripollet inicia una campanya als comerços de la ciutat [Notícies]
- ERC es reivindica com l'alternativa al PSC després dels resultats del 14F a Ripollet [Notícies]
- El PSC agraeix a la ciutadania tornar a ser la primera força a unes eleccions catalanes a Ripollet [Notícies]
AGENDA
Exposició: "Andreu Solà. La mirada d'un ripolletenc a la Catalunya Modernista"
Notícies Destacades
Versió en proves d'info.ripollet.cat, l'actualitat de la ciutat al teu abast
Pendent de validació W3C/WCAG. Es possible que la visualització no sigui òptima en tots els navegadors.
Redacció i estil: Regidoria de Comunicació | Desenvolupa: Serveis informàtics
2011 © Ajuntament de Ripollet - 93 594 20 48 - info@ripollet.cat | Nota legal