fons degradat blanc
ripollet.cat
Dilluns, 9 de desembre de 2019
info_cercador
Noticia anterior Noticia seguent
Cultura
Entrevista a Aina Muñoz, ponent de la xerrada "Qui controla els aliments, controla la població" -Cultura- 20/11/2019

Aina Muñoz, arqueòloga i historiadora, ha realitzat un estudi sobre el proveïment d'aliments a la Guerra Civil i la postguerra a Cerdanyola i Ripollet, que presentarà aquest mes a la xerrada "Qui controla els aliments, controla la població. Els proveïments d'aliments a Ripollet i Cerdanyola entre 1936 i 1950", dins de les II Jornades de Memòria Històrica de Ripollet. Amb uns 3.700 habitants, el 1943 a Ripollet hi havia més de 3.000 cartilles de racionament, el que suposava que la majoria de la població estava sota el control absolut del subministrament d'aliments i productes bàsics per a la seva supervivència.

Entrevista a Aina Muñoz, ponent de la xerrada "Qui controla els aliments, controla la població" -Imatge 1-Entrevista a Aina Muñoz, ponent de la xerrada "Qui controla els aliments, controla la població" -Imatge 2-

El 20 novembre fas la conferència "Qui controla els aliments, controla la població" dins les Jornades de Memòria Històrica.
Parlaré de com en èpoques d'excepció, la manera de garantir la supervivència és el racionament. Però organitzar, repartir i decidir qui menja et dona un poder absolut. El racionament també és una eina de control.

En què bases el teu estudi?
En documentació dels arxius de Ripollet i Cerdanyola. Correspondència, registres de les cartilles de racionament, informes sobre terres de cultiu, colli- tes, caps de bestiar, molins de farina, requisaments, provisions, llocs i taules de distribució del racionament. Era un assumpte tan important que fins i tot es recollia a les actes de l'Ajuntament.

Era diferent la gestió de les provisions a la Guerra Civil i a la postguerra?
Durant la Guerra Civil aquí la portava el bàndol republicà. El context de guerra feia que fos caòtic. Els recursos s'aconseguien gestionant la producció del camp i la ramaderia. Però estava mal calculat perquè ho portava gent que no coneixia el camp. A més, intervenien molts agents: les milícies antifeixistes, els sindicats, amb la CNT que anava a la seva bola; després la Generalitat i al final directament el govern republicà amb Negrín al capdavant. La guerra no es va perdre per les armes, sinó per la gana.
En canvi, al bàndol colpista hi havia major abundància i estava superjerarquitzat. Quan ja va fer seu el govern, van utilitzar el racionament per premiar els seus afins i marginar els seus enemics. Els "cupos forzosos" no eren iguals a tots els indrets d'Espanya. Hi havia molta desigualtat en les aportacions per ràtio de producció i demanda.

Com s'organitzava el racionament a Ripollet i Cerdanyola?
Quasi no hi ha informació de l'etapa republicana, perquè la documentació es va destruir en perdre la guerra. La que tenim és majoritàriament de l'etapa franquista. L'aprovisionament i distribució es feia des de l'Ajuntament, sota directrius d'un organisme similar a l'actual Diputació. El magatzem de blat estava a Cerdanyola i el repartiment dels aliments i productes de primera necessitat es feia a 25 botigues, entre els forns i botigues de queviures de Ripollet. Cadascun tenia un nombre de cartilles/caps de família assignades.
Els ajuntaments estaven obligats a informar contínuament de la producció i cobrir unes quotes de requisaments per subministrar al racionament.
També nodrien els menjadors socials, anomenats Auxilio Social, que eren portats per la Secció Femenina de la Falange.

I funcionava bé?
Ho controlaven tot amb mà fèrria. La propaganda venia que gràcies a Franco a ningú li faltaria un tros de pa, però no va ser així. La veritat és que es va passar molta gana i això va abonar la corrupció. No disposo de moltes dades, però hi havia requisaments discrecionals, coses que apareixien i desapareixien, abusos i per descomptat molt estraperlo.

I les cartilles de racionament?
N'hi havia de tres categories, en funció de les necessitats. Amb dotacions i preus controlats. Estava racionat el pa, la farina, la pasta (la fàbrica estava a Sabadell), els llegums, la llet, patates, cafè, sucre, ous, oli, ous i el bacallà. Tinc un registre de 1946, on diu que es van subministrar 326 kg de bacallà, 623 de pasta de sopa, 627 kg de sabó i 627 kg de llegums. Estem parlant d'unes racions molt pobres.
Durant la postguerra es va passar moltíssima gana i va haver-hi molts morts per desnutrició. Fins a la meitat dels 40 només hi havia pa dos cops per setmana.

Què diries als joves com tu sobre el que van passar els vostres avis i besavis?
Que cal prendre consciència sobre que es pot arribar a perdre la llibertat fins i tot de menjar. La Guerra Civil no va acabar el 1939 sinó que va durar 10 anys més en forma de guerra silenciosa. La restricció del menjar va ser també una manera de violència.

La xerrada tindrà lloc el dimecres, 20 de novembre, a les 19 hores, al CIP Molí d'en Rata, c/ Molí d'en Rata, 1.



noticies
Notícies Destacades
Ombra inferior



Versió en proves d'info.ripollet.cat, l'actualitat de la ciutat al teu abast
Pendent de validació W3C/WCAG. Es possible que la visualització no sigui òptima en tots els navegadors.

Redacció i estil: Regidoria de Comunicació  |  Desenvolupa: Serveis informàtics
2011 © Ajuntament de Ripollet - 93 594 20 48 - info@ripollet.cat  |  Nota legal