fons degradat blanc
ripollet.cat
Dijous, 12 de desembre de 2019
info_cercador
Noticia anterior Noticia seguent
Cultura
L'emocionant homenatge a la Reyes enceta les II Jornades de Memòria Històrica de Ripollet -Cultura- 07/11/2019

L'homenatge institucional a la Reyes i totes les dones represaliades pel franquisme va donar el tret de sortida ahir a les II Jornades de Memòria Històrica de Ripollet. L'acte, que va ser presidit per l'alcalde José María Osuna, va voler reconèixer la tasca de la Reyes, present i acompanyada de la seva família. A continuació, va haver-hi una xerrada a càrrec de David Fontanals, documentalista de l'exposició "Dones lliures a Ripollet", sobre aquesta exposició, i d'Helena Bea sobre la història del feminisme a Ripollet.

L'emocionant homenatge a la Reyes enceta les II Jornades de Memòria Històrica de Ripollet -Imatge 1-L'emocionant homenatge a la Reyes enceta les II Jornades de Memòria Històrica de Ripollet -Imatge 2-L'emocionant homenatge a la Reyes enceta les II Jornades de Memòria Històrica de Ripollet -Imatge 3-L'emocionant homenatge a la Reyes enceta les II Jornades de Memòria Històrica de Ripollet -Imatge 4-L'emocionant homenatge a la Reyes enceta les II Jornades de Memòria Històrica de Ripollet -Imatge 5-

L'alcalde de Ripollet, José María Osuna, va destacar que "volem reivindicar les persones que han aportat el seu granet de sorra per portar Ripollet a ser la ciutat que és a dia d'avui, una ciutat plural, oberta i solidària amb tothom". És per això que considera necessari reivindicar la figura de les persones que, en temps difícils, "han deixat petjada i han pres partit en defensa de les persones, els drets i les llibertats". Osuna va destacar també el valor de totes les dones representades a l'exposició, "doblement represaliades, pel fet de ser lliures i el de ser dones", unes dones sovint invisibilitzades.

El regidor de Memòria Històrica, Pablo López, va apuntar que "la nostra societat és conseqüència de tot el que s'ha fet, i poder-nos reunir en una biblioteca pública sense córrer perill tenint l'endemà el menjar assegurat és quelcom excepcional, i això és gràcies a persones extraordinàries com la Reyes". La regidora de Feminismes, Txell Caler, va destacar la importància de destacar les dones i la memòria històrica "especialment en els temps que corren", així com de crear referents.

La història de la Reyes, a "Dones lliures de Ripollet"
Maria dels Reis Jiménez Bigas, la Reyes
Cerdanyola del Vallès, 28 de maig de 1922

Ernest Sales i Vidal, farmacèutic de professió i jutge de Pau, va ser un gran propietari de terres i un intel·lectual d'esquerres molt pròxim a la gent del poble. Molt implicat en les campanyes electorals en favor de la II República, no va dubtar a anar a demanar el vot per a les esquerres a les cases de la gent. Perseguit obsessivament pels falangistes de Ripollet i condemnat a presó, va exiliar-se a França.

Júlia i Eulàlia Bigas Tiana de la Riba, dona i cunyada d'Ernest Sales respectivament, van ser denunciades i empresonades a la presó de Sabadell. A Eulàlia Bigas se l'endugueren dient: "¿Usted de quién es? Usted no diga nada, que ya sabemos de quién es". A la presó va poder rebre visites, entre d'altres, de la seva filla, la Reyes.

El fiscal demanà per a Eulàlia pena de mort i per a Júlia, 30 anys de presó. Van ser les primeres condemnes màximes demanades a ripolletenques. Condemnes que, després de dos Consells de Guerra sumaríssims, repetits per defecte de forma i per contradiccions internes, es van resoldre amb 10 i 12 anys de presó respectivament i amb posterior desterrament a Saragossa.

El desterrament va ser una de les pràctiques repressives del franquisme local. Júlia, Eulàlia i les seves dues filles, la Reyes i Rosa M., no van quedar al marge i en van ser víctimes i van ser obligades a marxar fora de Ripollet. Es van refugiar a Calella, a Caldetes i a Barcelona.

Malgrat els obligats canvis de domicili, seguien el que passava a Ripollet, on va restar per malaltia la seva tia Júlia. La Reyes ens recorda com, quan encara era una nena, va entrar a Ripollet des de Mas Rampinyo, enfilada dalt d'un camió de soldats amb la seva mare i germana i com van plorar mentre observaven la buidor del poble que les havia vist créixer.

Després del terrible xoc, van marxar a Saragossa. La Reyes va tornar a Ripollet el 1945, quan es va casar, i la seva mare, Eulàlia, i la seva germana gran, Rosa M., ja no s'hi van quedar gaire més que unes poques hores de tant en tant.

L'indult per a les germanes Júlia i Eulàlia no va arribar fins al 1947 i el reconeixement com a mestre de l'Escola Catalana per a Rosa M., fins al 1990.

La història del feminisme a Ripollet, sovint invisibilitzada
A la xerrada posterior David Fontanals va destacar el paper de diferents dones en la guerra i la postguerra, tal com recull l'exposició "Dones lliures a Ripollet". Helena Bea va explicar la història del feminisme a Ripollet, una història sovint també oblidada o invisibilitzada però amb molta presència als moviments veïnals i obrers, dividida en tres onades (a la Segona República, durant la transició i a partir dels anys 90) fins al moviment feminista d'avui dia, representat per grups com el Comitè de Dones o les Dones per la Igualtat.

JPL



noticies
Notícies Destacades
Ombra inferior



Versió en proves d'info.ripollet.cat, l'actualitat de la ciutat al teu abast
Pendent de validació W3C/WCAG. Es possible que la visualització no sigui òptima en tots els navegadors.

Redacció i estil: Regidoria de Comunicació  |  Desenvolupa: Serveis informàtics
2011 © Ajuntament de Ripollet - 93 594 20 48 - info@ripollet.cat  |  Nota legal