fons degradat blanc
ripollet.cat
Dissabte, 23 de setembre de 2017
info_cercador
Noticia anterior Noticia seguent
Societat
L'Ajuntament se suma al manifest del 40è aniversari de la lluita per l'alliberament LGTBI -Societat- 28/06/2017

L'Ajuntament de Ripollet es suma al manifest de la Comissió Unitària 28 juny i crida a l'assistència de l'acte central al Palau de la Virreina d'aquest dimecres, 28 juny, on anirà com a un dels ponents el regidor de Polítiques LGTBI de Ripollet, Fran Sánchez i a la manifestació d'aquest dissabte, 1 de juliol, a plaça Universitat de Barcelona.

L'Ajuntament se suma al manifest del 40è aniversari de la lluita per l'alliberament LGTBI -Imatge 1-

Manifest

El 28 de juny de 1969 al bar StoneWall de New York es va produir una revolta contra la policia que sistemàticament reprimia i anava en contra dels drets i llibertats de les persones LGTBI.

La nit del 28 de juny persones trans, bisexuals, lesbianes, intersex i gais van dir NO a molts anys de repressió i LGTBI-fòbia vers les persones LGTBI.

Aquesta revolta no va trigar a arribar a Catalunya i a l'Estat Espanyol, el 1970 es crea a Barcelona el MELH, Movimiento Español de Liberación Homosexual. Aquesta organització faria una gran feina en contra de la recent llei aprovada per les Corts Franquistes, Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social.

A la mort del dictador Franco el 1975 es disol el MELH i es constitueix el FAGC, Front d'Alliberament Gai de Catalunya, que va tenir com a objectiu principal la derogació de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social. El 5 d'octubre de 1976 neix l'Institut Lambda, sota la cobertura legal d'una societat civil, per donar resposta als problemes d'acceptació de les persones homosexuals, creant un servei d'assistència psicològica, d'orientació, de recolzament i de formació (Centre de Documentació).

El 26 de juny de 1977 a les Rambles de Barcelona organitzat pel FAGC, es fa la primera protestat al carrer per reivindicar l'Amnistia de tots els activistes empresonats, la legalització del FAGC i sobre tot LA DEROGACIÓ DE LA LEY DE PELIGROSIDAD Y REHABILITACIÓN SOCIAL.

La fita del 26 de juny de 1977 és un símbol a tots els nivells doncs dóna vida a tot un seguit d'actes, accions, protestes, manifestacions,... en favor dels drets i llibertats de les persones LGTBI.

Durant els primers anys de la transició el FAGC, conjuntament amb els moviments feminista, veïnal, antimilitarisme i obrer va anant obrint escletxes de llibertats on poder fer viable les nostres vides sense discriminacions legals i socials.

El juny de 1979 neix la revista InfoGai, que encara perdura, per a recollir diferents expressions al voltant del moviment LGTBI.

A principis dels anys 80 hem de fer front a la pandèmia del VIH/sida que, sobretot en els primers anys, té uns efectes devastadors en les vides de les persones LGTBI. Aquesta realitat fa néixer la Coordinadora Gai-Lesbiana, entitat centrada en la resposta al VIH/sida i en donar serveis al col·lectiu LGTBI, i que va ser coneguda especialment pel seu projecte d'atenció entre iguals, el 900Rosa.

En aquest context de lluita neixen més expressions del moviment LGTBI com el Grup de Lesbianes Feministes de Barcelona, però també la Comissió Unitària 28 de Juny que serà l'entitat que faci possible any rere any la convocatòria del 28 de juny com fita obligada per recordar la revolta de StoneWall i de demanda de tots els drets pendents i lluita contra la LGTBI-fòbia.

Durant aquest 40 anys han estat moltes les campanyes en post de la consecució de les nostres llibertats i de la denuncia de les agressions vers el nostre col·lectiu. L'assassinat de la Transsexual Sònia l'any 1991 va significar una inflexió en la consolidació del moviment LGTBI com a motor en la defensa de les diversitats afectivosexuals i de gènere. La lluita per la despatologització de l'homosexualitat va tenir el seu fruit el 1990, i que avui encara queda pendent treure la disfòria de gènere dels catàlegs de malalties mentals internacionals DSM (Manual Diagnòstic i Estadístics dels Trastorns Mentals) i CIE (Classificació internacional de malalties).

La lluita pel matrimoni igualitari que es va produir l'any 2005 va ser un dels moments més importants en la història del moviment. El 2007, s'aprova la primera llei d'identitat de gènere, que, si bé ara mateix resulta patologitzant, en aquell moment va representar el primer reconeixement de l'existència de la realitat trans, i permet que actualment es lluiti per una nova legislació despatologitzant i de garantia del dret a la identitat de les persones trans.

Al llarg dels darrers 15 anys, han anat naixent una gran diversitat d'entitats LGTBI per tot el territori català. Fet que ha fet possible que el 2015 hagin aparegut les primeres regidories municipals LGTBI.

El 2014 el Parlament de Catalunya aprova la primera llei integral contra la LGTBI-fòbia del món. Aquest instrument legal havia estat una reivindicació històrica de les entitats LGTBI del país.

La Llei 11/2014 introdueix un immens valor simbòlic en la vida de les persones LGTBI que per primer cop a la història comptem amb un marc legal complert que garanteixi tots els nostres drets i la incorporació de mecanismes i protocols per fer efectius els diferents àmbits d'actuació a les nostres vides.

La implementació total i efectiva de la Llei 11/2014 és una de les prioritats més important que tenim davant les entitats LGTBI de Catalunya.

Cal exigir que sigui complementada en la seva totalitat la resolució del Parlament de Catalunya d'abril del 2017 que ordena al govern que en tres mesos sigui per fi una realitat.

Tampoc podem oblidar les persones vulnerables del nostre sistema, les característiques agregades del nostre col·lectiu obren un gran nombre de fronts en els quals treballar: la gent gran, com hem dit abans, però també la protecció internacional, refugiats, migració, serveis socials, presons, entre d'altres. I això ho aconseguirem fugint de la mirada estereotipada i la necessitat de treballar la protecció dels drets humans, sense repetir colonialismes estèrils i paternalismes invalidants.

Hem de seguir reivindicant la igualtat efectiva de drets jurídics i socials del col·lectiu LGTBI, així com el respecte total a l'orientació sexual i a la identitat de gènere de cada persona.

Exigim la seva inclusió real en l'àmbit educatiu i en els altres àmbits socials, com a reflex de la diversitat que cada individu té i de la pluralitat que els Estats tenen l'obligació de respectar i fer complir.

Aquests drets són drets humans i per això hem d'exigir formació a totes les institucions implicades per fer efectiu el respecte d'aquests drets.

Aquest 28 de juny tornem a sortir al carrer 40 anys després de la primera fita per l'assoliment dels nostres drets. 40 anys de lluita incessant per fer possible un món on podem viure i estimar sense cap mena de discriminació ni violència.
 

40 ANYS DE LLUITA PER A L'ALLIBERAMENT LGTBI. CONTINUEM FENT NOSTRE EL CARRER!



noticies
Notícies Destacades
Ombra inferior



Versió en proves d'info.ripollet.cat, l'actualitat de la ciutat al teu abast
Pendent de validació W3C/WCAG. Es possible que la visualització no sigui òptima en tots els navegadors.

Redacció i estil: Regidoria de Comunicació  |  Desenvolupa: Serveis informàtics
2011 © Ajuntament de Ripollet - 93 594 20 48 - info@ripollet.cat  |  Nota legal